dimecres, 15 de febrer del 2012

Entrevista a Joan Sebastià Colomer

Quan decidires ser músic?
Estudiar música o fer-ne és una cosa que vaig voler fer des de sempre. En alguns períodes la cosa s'orientava més a Deep Purple i en d'altres   Wagner feia més pes però la cosa de la música sempre havia estat allà. És així com vaig començar a estudiar cant. Molt més tard se'm va acudir que ja que m'oferien feines com a cantant no seria mala idea guanyar-me la vida amb una cosa que alhora és un hobby. Després el temps ha demostrat que, efectivament, era una mala idea.

Què és per a tu la música?
És una cosa que la he viscut des de molt petit amb molta intensitat i ha estat al centre de la meva vida. Amb el temps, però, he anat considerant que la lectura és més imprescindible per a la vida. Segurament a mesura que la música ha anat envaïnt la meva vida com a professió i no com a hobby.

En quins projectes estàs ficat en aquests moments?
En aquests moments, a banda de “Tres baritons”, estic col·laborant de diverses maneres a aixecar una temporada d'òpera a Sant Feliu de Llobregat. Primer vaig participar a “La traviata” com a cantant. Després he ajudat a reunir una orquestra per a “L'Elisir d'amore”, orquestra que s'espera que mantingui una estabilitat. Ara cantaré a la propera producció que serà “Rigoletto” i més endavant a “Madama Butterfly” i la “Missa de la Coronació”.

A més, canto regularment a l'Espai Barroc, que és un local situat al Palau Dalmasses. Com que és al barri de la Ribera de Barcelona i el local és realment digne de veure tenim molt públic turista. Se'ls ofereix àries i duets d'òpera amb presentacions que fem noslatres mateixos per posar-los en context de l'obra. Mentre, ells prenen una copa, que és una cosa que tanta gent faria al Liceu si pogués. De manera que surten molt contents.

Fins ara he treballat molt pel Petit Liceu, que és el projecte infantil educatiu del Gran Teatre del Liceu. He fet un munt de funcions del “Superbarber de Sevilla” fins ara. Dic fins ara perquè les representacions programades per enguany a l'Auditori de Cornellà han caigut, com tota la programació de març, per les retallades. Ens han dit que l'any que ve tornarà a haver-ne però sincerament no sé quin futur té tot plegat.

Finalment ara col·laboraré en un Opera-Studio a l'acadèmia Concertante de Barcelona sobre “El barber de Sevilla”. És un favor mutu per què ells no tenien ningú que s'hagués inscrit per don Bartolo, la qual cosa és normal si tenim present que s'hi inscriuen normalment cantants joves, més adequats per Figaro que no per don Bartolo. Per mi és interessant per què em permet preparar el don Bartolo amb ajut extern (quatre oïdes sempre són millor que dues) a nivell musical i escènic. És un tipus de paper que m'agrada molt.

Defineix amb una frase “Tres baritons... e mezzo”.
És un pupurri dramatitzat.

Parla del teu personatge.
Jo soc un doctor i el meu objectiu és guarir el mal d'amors de Mezzotto. Per fer-ho don Giovanni resulta ser un exemplar perfecte en qui Mezzotto s'haurà d'emmirallar. De manera que la teràpia consistirà a dir a Mezzotto que imiti don Giovanni en tot.

Què és el que més t'agrada de “Tres baritons e mezzo”?
A nivell personal, que ens ho passem bé fent-ho i treballem com un grup d'amics. Però com un grup d'amics motivats, no com si estiguéssim al sofà jugant a la Play. Aleshores en Jaume Baucis posa ordre, cosa que fa molt bé, i tot arriba a ser raonablement productiu.
Com a espectacle crec que és curt, fresc, manté el públic atent, és per tots els públics en el bon sentit de la paraula. És a dir, pot agradar al públic d'òpera però està adreçat a qualsevol persona que li interessi seure a la butaca d'un teatre.

Què creus que és el que més li agrada a la gent que veu “Tres baritons e mezzo”?
Estic una mica ofès per què a algunes senyores sembla que el que més els agrada són alguns aspectes del Xavier Landete que tenen poc a veure amb l'art. Crec que l'haurem de canviar per aconseguir que aquest sector de públic es concentri en la trama. Però mentre això no passa i excloent aquest sector, crec que el que agrada és la música infal·lible de Mozart, Donizetti i Bizet, i una posada amb escena molt neta que bàsicament és responsabilitat d'en Jaume.

Quina pregunta t'agradaria que et fessin?
Per què has decidit renunciar a participar al festival de Bayreuth aquest estiu després de quinze anys de participació ininterrompuda? Quins projectes tens en el futur amb el Gran Teatre del Liceu? I qualsevol pregunta que comenci per “ara que ja ets una llegenda...”.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Fotografies de "Tres barítons e... mezzo"

Benvolgudes i benvolguts,

ja hem penjat a la Xarxa (a Picasa) les fotografies de la primera actuació que vam realitzar a La Sala, a Sant Antoni de Vilamajor. Us en deixem un grapat aquí a sota, i unes altres a la barra lateral. Esperem que us agradin.

Ben cordialment, Més Músics.